LES WALPURGIS
LA VICENTA (Mallorca, 1974). Fan incondicional de les pel·lícules de terror, llicenciada en Arts Performatives a l’Institut d’Arts Escèniques de Mallorca, amb una carrera com a performer des de 2003, gràcies a la qual col·labora amb diverses companyies de dansa contemporània, dansa teatre i arts performatives a nivell nacional i internacional, i ara com a artist manager a Palosanto Projects Arts Management. Creadora i dinamitzadora de diversos esdeveniments festius queer i relacionats amb el cinema de terror i fantasia, com ALHT (aloshuevostuyos) a la Sala Apolo (2007-2010), Rockahulababe als Cinemes Maldà i Alexandra (2010-2012) o Peliculéame… películas cabareteadas (2014-2024). També és creadora i dinamitzadora d’esdeveniments a diverses associacions sense ànim de lucre com Ben Amics o Ram l’Aigua, entre altres, i activista a Artists at Risk Collective.
Javier Parra (Reus, 1985). Va créixer veient pel·lícules de terror. És graduat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la Universitat Pompeu Fabra. Crític de cinema amb experiència en festivals internacionals com a programador i jurat, és autor de Terror en serie (Héroes de Papel, 2019), La madre terrible en el cine de terror (Hermenaute, 2020) i Scream Queer. La representación LGTBIQ+ en el cine de terror (Dos Bigotes, 2021), treball que li va obrir les portes a la docència i li va servir per comissariar la retrospectiva Scream Queer a l’edició de 2022 del NIFFF – Neuchâtel International Fantastic Film Festival. Resideix a Barcelona, forma part del podcast ¡Estamos Vivas! i del departament de publicacions de Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El 2023 va coordinar ¡Larga vida al trash! El cine de John Waters como nunca te lo habían contado (Dos Bigotes, 2023) i acaba de publicar Scream Queer 2: La venganza (Dos Bigotes, 2024).
Stefani Vila (Rosario, Argentina, 1987). Filla de la realitzadora audiovisual i psicòloga Sandra Laporte, va créixer en un ambient que propiciava la creativitat: de petita va fer teatre, comèdies musicals, dansa clàssica, música i il·lustració. Finalment es va llicenciar en Comunicació i Disseny Gràfic. Continua acumulant diversos hobbies, com tocar el baix i fer tir amb arc. El 2020 va creuar el xarco i es va establir a Barcelona. Des d’aleshores enfoca la seva necessitat creativa als jocs de rol, als quals crea i dirigeix les seves pròpies partides originals (incluida una que és musical). És fundadora del club de rol online Alquimia Rolera.
Noemí Navarra (Barcelona, 1982). El cinema de terror sempre ha format part de la seva vida. A la seva adolescència va arribar a crear un petit fanzín anomenat GORE’97, on comentava les pel·lícules que veia tant al cinema com investigant per videoclubs o a la pròpia videoteca del seu pare a casa. Quan va arribar Fotolog va trobar la forma que el format GORE’97 arribés a més gent convertint-lo en un compte dedicat al terror sota el nom “Noemita Del Averno”. Així va passar per diverses xarxes socials fins que, amb el seu Instagram @lanoetelocuenta (2019), es va consolidar utilitzant el format vídeo per fer arribar crítiques i reflexions de manera més propera. Va ser col·laboradora a l’Underbrain Show amb la secció fixa setmanal La Noe Te Lo Cuenta (2021-2022). És curadora del cinefòrum online VideoClub de La Señora Voorhees de @LaMonstruaCinefaga (Argentina), on pren com a referència el cinema de la dècada dels 2000. Actualment compta amb una secció fixa a la qual recomana pel·lícules relacionades amb els temes d’actualitat al programa de Betevé HABITACIÓ 910.
Mara Causarás (Avilés, 1987). Filla d’una pintora, no pot evitar que la creativitat guiï gairebé tot el que fa.
Li apassiona la lectura des que li van explicar el seu primer conte abans de dormir. La curiositat pels móns de ficció li va obrir la porta a la cinefilia, que l’acompanya fins a avui. A la seva adolescència, volent entendre les seves cançons favorites, es va agenciar un diccionari anglès-espanyol (l’únic VOX que mola) i va començar a traduir a Blur, Nirvana i Robbie Williams, entre altres grups adorats per mil·lènials. Això la va portar a co-crear el ja difunt Ramen Fansub, on traduïa i subtitulava videos d’idols japonesos molt ben rebuts entre el públic del Saló del Manga dels dos mil deu. Gràcies al fansub va poder començar a treballar com a subtituladora professional i a col·laborar amb festivals de cinema, molts d’ells de terror. Entre altres coses creatives, fa impro per desquadricular-se, toca el baix i el piano de manera autodidacta, dissenya i elabora peces geek de punt de creu i, de vegades, restaura mobles.