LES WALPURGIS
Javier Parra (Reus, 1985). Va créixer veient pel·lícules de terror. És graduat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la Universitat Pompeu Fabra. Crític de cinema amb experiència en festivals internacionals com a programador i jurat, és autor de Terror en serie (Héroes de Papel, 2019), La madre terrible en el cine de terror (Hermenaute, 2020) i Scream Queer. La representación LGTBIQ+ en el cine de terror (Dos Bigotes, 2021), treball que li va obrir les portes a la docència i li va servir per comissariar la retrospectiva Scream Queer a l’edició de 2022 del NIFFF – Neuchâtel International Fantastic Film Festival. El 2023 va coordinar ¡Larga vida al trash! El cine de John Waters como nunca te lo habían contado (Dos Bigotes, 2023) i un any més tard va publicar Scream Queer 2: La venganza (Dos Bigotes, 2024). Resideix a Barcelona, forma part del pòdcast ¡Estamos Vivas! i del departament de publicacions de Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Noemí Navarra (Barcelona, 1982). El cinema de terror sempre ha format part de la seva vida. A la seva adolescència va arribar a crear un petit fanzín anomenat GORE’97, on comentava les pel·lícules que veia tant al cinema com investigant per videoclubs o a la mateixa videoteca del seu pare a casa. Quan va arribar Fotolog va trobar la forma que el format GORE’97 arribés a més gent convertint-lo en un compte dedicat al terror sota el nom “Noemita Del Averno”. Així va passar per diverses xarxes socials fins que, amb el seu Instagram @lanoetelocuenta (2019), es va consolidar utilitzant el format vídeo per fer arribar crítiques i reflexions de manera més propera. Va ser col·laboradora a l’Underbrain Show amb la secció fixa setmanal La Noe Te Lo Cuenta (2021-2022). És curadora del cinefòrum online VideoClub de La Señora Voorhees de @LaMonstruaCinefaga (Argentina), on pren com a referència el cinema de la dècada dels 2000. Durant dues temporades va comptar amb una secció setmanal al programa de Betevé Habitació 910 on recomanava pel·lícules relacionades amb temes d’actualitat. Actualment, comparteix el pòdcast Baby & Jane amb la Marina Hurtado @velvethmarina al qual parlen de cinema creat per dones.
Mara Causarás (Avilés, 1987). Filla d’una pintora, no pot evitar que la creativitat guiï gairebé tot el que fa.
L’apassiona la lectura des que li van explicar el seu primer conte abans de dormir. La curiositat pels móns de ficció li va obrir la porta a la cinefília, que l’acompanya fins avui. A la seva adolescència, volent entendre les seves cançons favorites, es va agenciar un diccionari anglès-espanyol (l’únic VOX que mola) i va començar a traduir a Blur, Nirvana i Robbie Williams, entre altres grups adorats per mil·lènials. Això la va portar a cocrear el ja difunt Ramen Fansub, on traduïa i subtitulava videos d’idols japonesos molt ben rebuts entre el públic del Saló del Manga dels dos mil deu. Gràcies al fansub va poder començar a treballar com a subtituladora professional i a col·laborar amb festivals de cinema, molts d’ells de terror. Entre altres coses creatives, fa impro per desquadricular-se, toca el baix i el piano de manera autodidàctica, dissenya i elabora peces geek de punt de creu i, de vegades, restaura mobles.
JuanMa Ramírez (Rosario, Argentina, 1985). Amb quatre anys va arribar a Barcelona, ciutat on continua residint. Llicenciat en Disseny Gràfic, encara que la seva carrera professional s’ha desenvolupat a l’àmbit de la gestió de flotes, mai ha abandonat la seva faceta creativa: continua dissenyant en el seu temps lliure per a projectes personals i col·laboracions, i es dedica a l’edició de vídeo i a l’aprenentatge de 3D. La seva passió pel cinema de terror va començar veient d’amagat les pel·lícules prohibides per la seva edat, encara que es considera un cinèfil de gustos eclèctics. Des de la infantesa, els dissabtes eren visita obligada al videoclub, un hàbit que va mantenir fins a la irrupció de les plataformes de streaming. És cocreador del fallit pòdcast Que no me grites.
